"Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per
Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica
religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims
temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre
qüestions locals. Súria, Sant Julià de Vilatorta, Callús i Cardona, són les
poblacions amb més tradició. A Súria s'hi celebra l'aplec de Caramelles
més important, que reuneix vuit colles i mig miler de cantaires.
El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra
gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments
musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o
garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri,
el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.). La cistella, lligada al
capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de
l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu.
El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les
Botifarres.En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos
anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara
referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls
obsequiava amb ous, botifarres i menjars greixoses, cosa que indicava que la
Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el
principi de la vida.
Una part de les cançons cantades per caramelles solia contenir textos amb
contingut satíric sobre fets d'actualitat en el poble. Habitualment es tractava
d'una sàtira més blanca, menys punyent, que la d'altres modalitats de textos
popular, com, per exemple, els inclosos en els Pastorets (per exemple, les
garrofes de Berga o Manresa), els esbroncs de Carnestoltes (per exemple, a
Caldes de Montbui) o els versots dels balls de diables, de diferents poblacions
catalanes (Alpens, l'Arboç, Caldes de Montbui,Sabadell, Sant Quintí de Mediona,
Sitges,
Tarragona, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,
etcètera).
A Eivissa s'anomena caramelles a unes cançons populars que es canten a
missa tant la vespra de Nadal a la missa del gall (anomenada a Eivissa
Matines), com a la missa de la vespra de Pasqua. Formalment no s'assemblen
en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de cançó redoblada, un tipus
de cançó molt típica en l'àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de
temes religiosos, però a les Caramelles de Nadal i Caramelles de Pasqua
explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que
ho canten són els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de
la parròquia, però actualment són membres de les colles de Ball Pagès. Les
caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp
eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l'espasí i el tambor."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada