JAUME SISA va néixer a la barriada del Poble Sec, Barcelona, el 24 de setembre de 1948. Era veí de Joan Manuel Serrat ja que vivia al mateix carrer.
Des de molt jove es va interessar per la música folk influenciat per Bob Dylan, i va començar a freqüentar ambients de tipus bohemi, viatjant a països com França, visvint de manera molt precària, i després s´en va anar a Tunísia.
El 1967 torna a Catalunya i coneix Pau Riba, entaulant una gran amistat, i és quan s'introdueix en allò que coneixem com els primers pioners de la música popular catalana, dins del col·lectiu Grup de Folk.
Des d'aleshores i fins a la mort de la seva mare el 1974, Jaume Sisa no acaba d'arrencar com a músic, fins que el 1975 comença a ser conegut amb una de les seves millors composicions, sinó la millor, "Qualsevol nit per sortir el Sol"
Aquesta cançó ha estat versionada per moltíssims artistes i grups musicals. Va ser tot un èxit, traduint-se a diversos idiomes de tot el món i convertint-se en un supervendes."Galeta Galáctica", en 1976, "La Catedral" en 1977, "La Màgia de l'Estudiant" el 1979, i el 1980 treu el disc Sisa & Melodrama, En aquest mateix any compon la simfonia del programa "La Cucafera", emès per TVE de Catalunya entre 1981 i 1982.
Després d'aquesta etapa, Sisa col·labora amb la companyia de teatre Dagoll Dagom. El 1983 surt al mercat Roda la Música.
Després de 16 anys d'activitat es va acomiadar al doble àlbum Transcantautor: última notícia (1984), el poemari Lletres Galàctiques (1984) i l'exposició Memòria Representada. Desapareix Jaume Sisa i va aparèixer un "nou" cantant anomenat Ricardo Solfa.
Amb la seva nova identitat intenta una nova etapa com a cantant de boleros en castellà. Trasllada la seva residència a Madrid, i és allà on emprèn la nova aventura. Malgrat el seu afany, no va tenir gaire sort.
Un cop tancada l'etapa com Ricardo Solfa, Sisa torna a aparèixer a Barcelona i en català amb el disc Visca la llibertat (2000). Va ser un retorn molt esperat pel seu públic de sempre.
Bola voladora (2002) és el títol del següent treball
El disc d'estudi següent amb noves cançons va ser El congrés dels solitaris (2005). El 2008 publica un àlbum titulat Ni cap ni peus,
L'últim disc, autoproduït i editat el 2016, és Malalts del cel (2016), on recupera col·laboradors de la primera època de la seva carrera musical. Va obtenir el premi de la crítica de la revista Enderrock 2017 al millor disc de l?any.
