Des d'aquí el meu petit homenatge a aquest gran tenor que ha sabut transmetre la música, ja sigui del més clàssic, com la religiosa, o la melòdica de tipus modern.
Amb una veu prodigiosa, que assoleix tots els registres de veu varonil potent, tant en les notes baixes com en les més altes, es permet el luxe de cantar el que es proposi, encara que siguin registres de veu de màxima dificultat, que en la seva veu, semblen fàcils d'assolir, ja que ell no s'esforça quan interpreta les cançons de dificultat extrema. És sens dubte, la millor veu que ha donat Itàlia en els últims anys, amb permís de Pavarotti.
Andrea Bocelli va néixer a Lajatico, a la Toscana (Itàlia), el 22 de setembre de 1958. Amb la vista danyada des del naixement, va quedar totalment ceg als 12 anys, després d'un accident jugant al futbol.
Als sis anys va començar a estudiar piano i després va començar amb la flauta i el saxofon.
En acabar l'escola mitjana, s'inscriu a la Facultat de Dret de la Universitat de Pisa, arribant a llicenciar-se, encara que en cap moment no va deixar de costat la seva verdadera passió.
En acabar l'escola mitjana, s'inscriu a la Facultat de Dret de la Universitat de Pisa, arribant a llicenciar-se, encara que en cap moment no va deixar de costat la seva verdadera passió.
Andrea Bocelli és capaç de compatibilitzar les classes de dret amb les classes de cant que va rebre del tenor italià Franco Corelli.
En aquella època, Andrea Bocelli coneix Enrica, amb la qual es casa i té dos fills.
En 1992 Andrea Bocelli participa en una audició per a Zucchero Fornaciari, qui pretenia trobar un cantant que interpretés la cançó "Miserere" per emportar-se-la al tenor Luciano Pavarotti que havia de cantar-la amb ell.
Quan Pavarotti va escoltar la interpretació de Bocelli, va dir: "Gràcies per aquesta esplèndida cançó, però deixa que sigui Andrea Bocelli qui la canti. Ningú no ho pot fer millor que ell. " Més tard, Pavarotti va gravar la cançó, però durant la gira europea de Zucchero, en lloc d'ell va cantar Andrea Bocelli.
En 1994 Andrea Bocelli és convidat a participar en la secció oficial del Festival de San Remo amb la cançó "Il mare calmo della sera", obtenint una puntuació rècord. Publica el seu primer àlbum (amb el mateix títol de la cançó) i amb això la seva popularitat creix ràpidament: en poques setmanes, obté el primer disc de platí. A l'any següent, torna al Festival amb la cançó "Con te partirò" ("Por ti volaré", en espanyol), que forma part del disc "Bocelli" i que a Itàlia obté un doble disc de platí.
En aquella època, Andrea Bocelli coneix Enrica, amb la qual es casa i té dos fills.
En 1992 Andrea Bocelli participa en una audició per a Zucchero Fornaciari, qui pretenia trobar un cantant que interpretés la cançó "Miserere" per emportar-se-la al tenor Luciano Pavarotti que havia de cantar-la amb ell.
Quan Pavarotti va escoltar la interpretació de Bocelli, va dir: "Gràcies per aquesta esplèndida cançó, però deixa que sigui Andrea Bocelli qui la canti. Ningú no ho pot fer millor que ell. " Més tard, Pavarotti va gravar la cançó, però durant la gira europea de Zucchero, en lloc d'ell va cantar Andrea Bocelli.
El 1993 comença la carrera discogràfica d'Andrea Bocelli, gràcies a un contracte amb Caterina Caselli. Aquell mateix any, Bocelli obté el premi de la categoria Noves Proposades en el Festival de Sanremo, amb el "Miserere".
En 1994 Andrea Bocelli és convidat a participar en la secció oficial del Festival de San Remo amb la cançó "Il mare calmo della sera", obtenint una puntuació rècord. Publica el seu primer àlbum (amb el mateix títol de la cançó) i amb això la seva popularitat creix ràpidament: en poques setmanes, obté el primer disc de platí. A l'any següent, torna al Festival amb la cançó "Con te partirò" ("Por ti volaré", en espanyol), que forma part del disc "Bocelli" i que a Itàlia obté un doble disc de platí.
El mateix any, durant una gira europea ("Night of the Proms"), en la qual participen Bryan Ferry, Al Jarreau i altres grans cantants, Bocelli canta davant de 500.000 persones i desenes de milions de telespectadors. L'èxit a tot el món és immediat.
Els senzills "Con te partirò" es converteixen en rècords de vendes a molts països i els àlbums guanyen premis a tot Europa. En França, el senzill es mantindrà al capdavant de les classificacions durant sis setmanes i guanyarà tres discs d'or; a Bèlgica, serà número un, per 12 setmanes: el major èxit en molts anys. D'altra banda, l'àlbum "Bocelli" obtindrà quatre discs de platí a Alemanya (per gairebé 2 milions de còpies venudes), quatre als Països Baixos i dos a Itàlia. Tanmateix, el 1996, amb el següent àlbum, "Romança", Bocelli assoleix uns èxits internacionals inimaginables. Tan sols al cap de poques setmanes, el CD era disc de platí a gairebé tots els països en els quals s'havia publicat i la premsa internacional reconeixia que el tenor toscà gaudia d'una popularitat digna d'Enrico Caruso.
Tanmateix es pot recordar que, motivat per un èxit cada vegada major, ja en 1995 Bocelli havia donat la seva contribució a la tradició del tenor italià Caruso publicant el CD "Viaggio Italiano", inspirat en els emigrants i en els artistes que van popularitzar l'òpera italiana al món.
Així, el 1998, amb el debut internacional del disc clàssic "Ària", passarà a dominar les classificacions de música clàssica i a escalar les internacionals de música pop. Paral·lelament a les gires, se succeeixen les propostes per interpretar òperes líriques; un desig que Bocelli tenia des que era petit.
Tanmateix es pot recordar que, motivat per un èxit cada vegada major, ja en 1995 Bocelli havia donat la seva contribució a la tradició del tenor italià Caruso publicant el CD "Viaggio Italiano", inspirat en els emigrants i en els artistes que van popularitzar l'òpera italiana al món.
Així, el 1998, amb el debut internacional del disc clàssic "Ària", passarà a dominar les classificacions de música clàssica i a escalar les internacionals de música pop. Paral·lelament a les gires, se succeeixen les propostes per interpretar òperes líriques; un desig que Bocelli tenia des que era petit.
Durant 1999 viatja als Estats Units d'Amèrica per debutar en l'òpera La Bohéme, es presenta en el Kennedy Center de Washington i al següent dia el president Bill Clinton el convida a la Casa Blanca. El seu èxit "The Prayer" amb Céline Dion fa que es presenti en diferents programes de TV arribant a la nominació de l'Oscar i a guanyar el Globus d'Or.
Andrea rep la nominació com "Best New Singer" en el Grammy convertint-se en el primer cantant clàssic amb prou feines 38 anys d'edat que rebi tal nominació.
Apareix el seu àlbum pop Sogno, el qual immediatament assoleix els primers llocs i el seu àlbum clàssic Sacred Arias.
Ha gravat 8 operes completes: Andrea Chènier, Carmen, La Bohème, Il Trovatore, Cavalleria Rusticana, Pagliacci, Werther i Tosca.
Ha venut més de 70 millions de discs.
La filosofia de vida del gran tenor toscà es, la seva família, els seus amics i l'amor per la campanya toscana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada