dijous, 10 de març del 2011

LUCIANO PAVAROTTI



Nascut en Modena (Itàlia), el 12 d'octubre de 1935, i va morir el 6 de setembre de 2007.

Està considerat un dels millors tenors del segle XX. A més de cantar òpera, era un amant de cantar altres gèneres musicals, arribant a formar fins i tot el trío dels Tres Tenors, al costat de Plàcido Domingo i Josep Carreras.

El seu pare, forner, era aficionat a cantar com tenor, i li va influir des de la seva infantesa. Als nou anys ja cantava amb el seu pare en el cor de l'església.
Un dels seus ídols, a més del seu pare, del que deia que tenia la veu molt fina, era Enrico Caruso, i la seva referencia Giusseppe Di Stéfano.

Va començar a estudiar cant després de graduar-se, arribant a debutar en l'obra "La Bohème" de Puccini, en el paper de "Rodolfo". Era l'any 1961. Tenia doncs, 25 anys.



En 1963, debuta a Londres, substituint a Giusseppe Di Stéfano, i aquest mateix any també ho fa a Viena, i a Barcelona amb "La Traviata".


En 1964 debuta a Miami, Estats Units. Aquest mateix any, i després d'haver conegut al director d'orquestra Richard Bonynge, espòs de la soprano Joan Sutherland, va realitzar una gira per Austràlia cantant de nou el rol d'Edgardo (Lucia di Lammermoor) amb la companyia operística de la citada soprano, que més endavant seria la seva parella en òperes de Donizetti i Bellini. L'èxit que va aconseguir amb "La fille du Regiment" de Donizetti, amb la seva difícil ària de tenor, és impressionant. Des de llavors la seva carrera va ser imparable.

Amb l'equip que va integrar al costat de Joan Sutherland i la mezzosoprano Marilyn Horne van fer els enregistraments que ho mostren en el seu millor moment vocal, especialment "Lucia di Lammermoor", "La fille du regiment", "La Traviata", "Il trovatore", "Rigoletto", "L'elisir d'amore", "I Puritani", "La sonnambula", " Maria Estuard", i "Turandot", entre unes altres. En aquesta última és quan s'escolta cantar per primera vegada "Nessum dorma", ària que en la seva veu s'ària molt popular.


A pesar d'alguns fracassos puntuals, com el de la Scala amb "Don Carlo" de Verdi en 1992, Pavarottii va ser un tenor de reconegut prestigi que posseïa una veu de brillants aguts i elegant estil, que tot just si va perdre qualitat amb el pas del temps. Va ser l'únic tenor, al costat de Nicolai Gedda, capaç de cantar el famós Fa5 en falset escrit en la part final de l'òpera "I Puritani". La singular puresa de la seva veu, la disciplina tècnica del cantant i la seva extraordinària potència vocal unida al seu gran sentit de la musicalitat, li van permetre, cantar amb aparent facilitat els fragments de les més complicades estructures melòdiques.
Herbert von Karajan va sol·licitar els seus serveis per als enregistraments de "La Boheme", "Madame Butterfly" i un llegendari "Requiem" de Verdi des de La Scala, al costat de Fiorenza Cossotto, Leotyne Price i Nicolai Ghiaurov. També gravaria amb Georg Solti en el mateix "Requiem" de Verdi, "Un ballo in maschera", el petit paper del tenor italià en "El cavaller de la rosa" de Strauss i en versió de concert el paper més temut per a un tenor dramàtic, "Otello".

Pavarotti, essencialment un tenor líric molt esporàdicament va cantar papers de la corda dramàtica per a preservar la flexibilitat i frescor de la seva veu dotada de gran facilitat per als aguts.



Cap a finals dels vuitanta, Pavarotti té una genial idea. Per a propagar el "bel cant", proposa als espanyols, Plàcido Domingo i Josep Carreras formar un trio i oferir recitals. Ja no es tracta de cantar sol òpera, sinó també música popular.



També fa duetos amb ídols del pop com Elton John, Frank Siantra (My Way), U2, Michael Jackson, etc.

Pavarotti va ser molt sol·licitat en teatres de tot el món fins al seu retir en l'Òpera Metropolitana de Nova York, el 13 de març del 2004, on va interpretar el paper del pintor Mario Cavaradossi en l'òpera Tosca, de Giacomo Puccini, al costat de Carol Vaness.

Al maig de 2004, pròxim a complir 70 anys, el tenor va anunciar "El tour de l'adéu" compost per 40 concerts en tot el món, per a acomiadar-se dels seus lleials seguidors. Malgrat aquest retir, al febrer de 2006 va interpretar l'ària "Nessun dorma", del "Turandot", de Giacomo Pucini, com tancament a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 en l'Estadi Olímpic de Torí.



El 6 de setembre de 2006, el gran tenor ens va deixar, a causa d'un càncer de pàncrees. Tenia 71 anys.

En el seu funeral, Andrea Bocelli va cantar el "Avu Verum Corpus". No us dic com ho va poder fer, però ho va fer i a més .... ¡Impressionant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada