dijous, 10 de març de 2011

LLUIS LLACH





















Lluis Llach i Gran va néixer el 7 de maig de 1948,a Verges (Baix Empurdà, Girona). El seu pare era mèdic, fill de terratinets i la seva mare mestra, Als 6 anys ja tocava el piano, doncs en la seva casa sempre havia un. Als 9 anys comença els seus estudis a Figueres. Als disset marxa a Barcelona per a estudiar Econòmiques.



En 1967 ingressa en el grup Els Setze jutges, convertint-se en uns dels fundadors de la nova cançó.







Les seves primeres composicions eren bastant populars, fent-se ràpidament amb l'admiracióde la joventut catalana.






La prestigiosa firma discogràfica CBS li va oferir un contracte però havia de cantar en castellà.
Lluis es nega perquè mai no renunciaria a cantar a la seva llengua materna. Prefereix una humil firma catalana anomenada Concèntric que persegueix mantenir viva la llengua catalana en l'època franquista.



És el 1968 quan compon L'Estaca, que ràpidament es converteix en un himne popular de la joventut que no estava d'acord amb el règim franquista. Es va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidaritat, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi "Union Sportive Arlequins Perpignan" de Perpinyà (França).

El 1969 es va presentar al Palau de la Música de Barcelona en solitari, obtenint un èxit rotund. Va ser la seva consagració. El concert va ser gravat en directe, i va coincidir amb una evolució de Lluis Llach en el seu estil de composició.

Por les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París.
El 1970 va publicar el seu primer LP "Ara i aquí" junt amb el seu tan conegut tema "Irene", disc pel qual es va fer famós a tot Espanya.


Marxa a cantar a Cuba obtenint un enorme èxit. És el cantant català més conegut fora de les nostres fronteres després de Joan Manuel Serrat.
Retorna a Espanya i dóna un recital a Madrid, sent aclamat per una joventut que el tenia realment una gran admiració.Va arribar precedit de fama de catalanista-separtista, la qual cosa va fer que el seu programa fos censurat majoritàriament. El concert va estar a punt de ser suspès en la mitja part per un alt comandament de la policia, que es va penedir en l'últim per temor a les conseqüències que podria tenir. Lluis Llach va acabar el concert però allò el va marcar.
L'éxit d'aquest  recital li costa la prohibició d'actuar en territori espanyol durant quatre anys.
És quan decideix anar a cantar a França, a Suïssa i a Alemanya.
El 1972 publica el seu segon àlbum "Com un arbre nu". El 1973 es presenta a l'Olympia de París. El seu recital va ser tot un èxit i es va gravar en directe. Marxa a Mèxic, i dóna tot un recital, sempre cantant en català.

El 1974 dóna un concert al Palau de la Música de Barcelona. Acabada la prohibició comença una gira per tot Catalunya. Torna a París i ofereix dos recitals més a l'Olympia.
Grava un programa per a TVE en directe, però va ser vetat abans d'emetre's.
El 1975 ofereix quatre recitals seguits en en el Palau. En el cinquè recital se li reté i se li interroga en la Direcció Superior de Policía de Barcelona , sancionant-lo amb una multa i se li prohibeix continuar actuant.
Després d'aquest incident, grava "Viatge a Itaca", un ambiciós àlbum en el qual va trencar els habituals límits musicals que ens tenien acostumats tots els cantautors.



Una vegada mort Franco, el 1976 va actuar al Palau dels Esports de Barcelona, en un concert-míting en el qual es van reclamar les llibertats democràtiques. Va ser la primera vegada que la censura va permetre que Lluis Lach cantés totes les seves cançons sense censura, però se li va prohibir actuar fora de Barcelona. Tota una vergonya per a la història. Però eren altres temps.
D'aquest concert es va editar el LP "Gener76".



"Campanades a morts" un sensacional disc basat en la mort de cinc obrers i quaranta ferits, a Vitòria, en 1976, durant una repressió d'una manifestació, va marcar una nova línia de la qualitat d'aquest extraordinari compositor i cantant.


Va escriure la banda sonora de la pel·lícula Borrasca. rodada en part a Torroella de Montgrí. En una havanera van cantar  Els pescadors deL'Escala.


Ja el 1978 surt al mercat el seu disc "El meu amic el mar", inspirat en sons de música empordanesa, i musicalment més a prop de les músiques del mediterrani que de la cançó popular.
1978

















Dedica molt poc temps a les seves actuacions en grans espais públics, fent alguna excepció, com per exemple el recital que va donar el 1985, en el Camp Nou.


El 1980 va presentar a París el seu llibre "Catalunya viure", escrit en francès.
Aquest mateix any és de transició tant referent al nombre de concerts com a noves publicacions. Va cantar a Alemanya, Bèlgica, Itàlia i França. També és l'any de les primeres eleccions en el Parlament de Catalunya, des de la República, i Llach es va presentar de forma anecdòtica pel número 17 de Girona per "Nacionalistes d'Esquerra".
El 1982, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, que va recollir la seva mare, per a qui va representar un gran regal del seu fill dos anys abans de la seva mort.
El 1983, en un concert al Palau dels Esports van actuar per primera vegada junts, Raimon, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach. 
El 1984 surt l'àlbum "T'estimo" que inclou una cançó ambigua de gran fuerza: "Amor particular". L'Acadèmia francesa del Disc li va atorgar el Premi al Millor Compositor de l'Any.















L'any 1988 es va estrenar com a baríton sota la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la Música de Lilla per interpretar el Rèquiem de Gabriel Fauré. El mateix any va estrenar en el Palau de la Música, un àlbum molt heterogeni: "Geografia", que, després de molts anys d'absència el va representar a l'escenari de l'Olympia de París.
El 1991, amb el segell discogràfic CBS edita el disc "Torna aviat", una recopilació de les seves composicions dels últims cinc anys, gravades íntegrament a la seva masia a Parlavà. Torna a compondre una banda sonora per a la pel·lícula "Le voleur d'enfants" que reflecteix al disc A Bigi, perquè el ballis. Aquell mateix any va rebutjar la nominació al Premi Príncep d'Astúries.
Canvia la seva residència a Porrera i el 1995 edita un nou disc titulat "Porrera".
Es dedica a fer una sèrie de recitals acompanyant-se només amb el seu piano i la seva guitarra. Grava el disc "Nu" que recull les cançons d'aquestes gires.
El 2007, Lluis Llah decideix retirar-se oferint un recital a Verges com a comiat. És tanta l'assistència de públic, que es veu obligat a fer dos recitals.
¡Com a no!....., el concert va acabar amb "L'Estaca", acompanyat de tot el públic assistent cantant a l'uníson. Per veure-ho.

Actualment fa col·laboracions posant la seva veu i les seves cançons com en l'espectacle de Lluis Danés, Llits

Y com deia algú: "Un rebelde irónico y tierno"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada