Havanera de Ramón Carreras.
El cel ben blau per teulada,
parets de penyassegats,
les gavines fan niuada
en un racó arreserat.
Veuen quan passen les barques,
plenes de braus pescadors,
veuen la mar sense onades,
les barques aparellades,
sempre de dos en dos.
Cala Montgó, racó de pau i de llum,
Cala Montgó, racó de pau i perfum,
Cala Montgó, racó del més bell encis,
Cala Montgó, un trosset de paradís.
La Lluna se'n va a la posta,
les barques tornen a port,
les gavines bones mares,
arrenquen d'un vol molt fort.
A les barques, tot derrere,
el bon mejar van buscant,
perquè amagats a la penya,
perquè amagats a la penya,
sos fills no es morin de fam.
Cala Montgó, racó de pau i de llum,
Cala Montgó, racó de pau i perfum,
Cala Montgó, racó del més bell encis,
Cala Montgó, un trosset de paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada