Lletra: Antonia Viles
Música: Francesc Salse
Al pla de l'Empordà
sempre que hi ha lluna plena
es solem retrobar
un pastor i una sirena.
I viuen els dos amants
un bell idil-li amorós
mentre bufa el vent cantant
belles tonades d'amor.
La nit escolta el bell cant
que entonava la sirena
el pastor resta tot encisat
en les nits de lluna plena.
I així que la mit se'n va
i surt l'alba a l'horitzó,
la sirena torna dins el mar,
i la muntanya el pastor.
Al pla de l'Empordà
la nit és clara i serena,
què pot haver passat
que no ha vingut la sirena.
La sirena amb cua d'or
resta a una xarxa atrapada,
i crida al seu pastor
suspirant pel seu amor.
La nit escolta el bell cant
que entonava la sirena
el pastor resta tot encisat
en les nits de lluna plena.
I així que la mit se'n va
i surt l'alba a l'horitzó,
la sirena torna dins el mar,
i la muntanya el pastor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada