dilluns, 12 de desembre del 2011

MISSA DEL GALL 2011

El dia 24 de desembre, a les deu de la nit, Els Cantaires de Sant Iscle, van cantar en la missa del Gall de Sant Iscle de Vallalta. 

L'Església estava plena de gom a gom. Ni un seient lliure. Molts assistents a la missa




En l'entrada, com cada any ve sent habitual, estava el pessebre vivent integrat per nens del poble.
Ho formaven: Adrià i Mireia, Xavi i Alba, Claudia, Sara, Silvia, Jenina, Laia i Meritxell.


diumenge, 11 de desembre del 2011

ACTUACIÓ A SANTA SUSANNA - 10-DEC-2011

Dissabte passat, dia deu de desembre de 2011, l'Associació d'Amics de la Sardana de Santa Susanna celebraven el dinar de germanor pre-Nada 2011, en el restaurant del Càmping Bon Repòs, on es menja de debó.
Els Cantaires de Sant Iscle van ser convidats per amenitzar la Festa.



Hem d'agrair des d'aquí la calorosa rebuda amb que van ser tractats els cantants i les seves senyores, especialment per part del seu president Enric Viusà i de la seva senyora.

També hem de destacar l'amable tracte per part dels tots components del restaurant, especialment al seu gerent, Sr. Joan.



dimecres, 7 de desembre del 2011

ADESTE FIDELIS



L'origen d'aquesta famosa cançó és una mica difús. Se li atribuïx a Sant Buenaventura encara que no es trova entre les seves obres.

En Anglaterra, en 1797, és quan es comença a escoltar, en la missió portuguesa. Per això, en principi, a aquesta cançó se li coneixia per "L'Himne Portuguès".

Tot apunta que aquesta cançó va ser composta pel rei portuguès Juan IV, que va ser un gran mecenes de la música i la literatura. Posseïa un gran biblioteca, possiblementla més gran del món, i va ser en una d'aquestes biblioteques, on es van trobar dos manuscrits d'aquesta obra.

Aquests escrits (1640) són anteriors a la versió de 1760 feta per Francis Wade.


             La primera partitura que es coneix escrita per Francis Wade


Mi Si7 Mi Si7
Adeste fideles, laeti triumphantes
La Si7 Mi
Venite, venite in Bethlehem
Mi Si7 Fa# Si7
Natum videte, regem angelorum
La Si7
Venite adoremus, venite adoremus
Mi Si7 Mi
Venite adoremus Dominum.

En grege relicto, humiles ad cunas,
vocati pastores approperant.
Et nos ovanti gradu festinemus.
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus Dominum.
Aeterni Parentis splendorem aeternum,
Velatum sub carne videbimus
Deum Infantem, pannis involutum.
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus Dominum.
Pro nobis egenum et foeno cubantem,
Piis foveamus amplexibus:
Sic nos amantem quis non redamaret?
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus Dominum.

L'ANGEL I ELS PASTORS



Nadala Tradicional Catalana

         Mi
Pastorets de la muntanya
                      La      Mi          La      Mi
que viviu amb gran recel, amb gran recel:
           La                 Mi
desperteu, veniu depresa
             Si7                Mi
que n'és nat el Rei del Cel,
           La                 Mi
desperteu, veniu depresa
             Si7                Mi
que n'és nat el Deu del Cel.


Mi
Cap al mig dia canta i refila:
                       La           Mi
toca en Pasqual repica el timbal,
La           Mi   La           Mi
rampataplam, rampataplam!
              La               Mi
Que son festes d'alegria,
              Si7              Mi
Pasqües Santes de Nadal!
              La             Mi
que son festes d'alegria,
              La               Mi
Pasqües Santes de Nadal!

Qué és aquest soroll que sento,
a aquesta hora en el corral..en el corral?
Espereu, que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual,
espereu que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual.

Cap al mig dia, canta i refila...........

 Ai Pasqual, no t'hi enfadis,
car jo sóc l'àngel del cel, l'angel del cel
que aquí vinc a anuciar-vos
que ja és nat el Rei del Cel.
que aquí vinc a anuciar-vos
que ja és nat el Rei del Cel.

Cap al mig dia, canta i refila...........

AY DEL CHIQUIRRIQUITÍN


Nadala popular d'Andalucía

CORO
La
Ay del chiquirritín, chiquirriquitín,
                        Mi7
metidito entre pajas, 

ay del chiquirritín, chiquirriquitín, 
                                   La
queridí, queridito del alma. 


 La      
Por debajo del arco,
             Mi7
del portalito, se descubre
                             La
a María, José y al niño. 


CORO 


Entre un buey y una mula, 
Dios ha nacido,
y en un pobre pesebre le han recogido. 

Fotos de Josep Mª Auladell

Josep María Auladell ens envia aquestes precioses fotos d'exposició de la nostra naturalesa tan bella i diversa.

Gràcies Josep María per la teva col·laboració.





dilluns, 5 de desembre del 2011

DINAR DE GERMANOR 2011

El dia 26 de novembre de 2011, es va celebrar el dinar de germanor del grup Els Cantaires de Sant Iscle, en el restaurant   Lourdes d'Arenys de Munt.
Després d'un menú estupend, com sempre és habitual en aquest restaurant, i d'una exquisida atenció del servei, els Cantaires de Sant Iscle, animats per l'extraordinària veu del seu tenor solista, Goyo, van començar a cantar cançons típiques, fins que Quico García, amb la seva acordió i la seva simpatia, va fer que tots els cantaires, las sevas dones  i alguns clients, s'unissin als seus cants d'havaneres i cançons populars.


Goyo i  Mercè

Josep Mª Valencia i Pere, xerrant.

diumenge, 4 de desembre del 2011

UN LLOP DE MAR


UN LLOP DE MAR
Havanera            Lletra i música: Ramón Carreras i Perich


Amb setanta anys a l'esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s’hi passeja un avi. 
Tota una vida gronxat per les ones
amb son bastó caminant a l'atzar
contemplant la nit serena
s’hi passeja un llop de mar. 

Quan el temporal i la tramuntana
inflava la vela d'un vell bergantí
jo el veia aferrat al pal de messana
cridava ben fort, EL MAR ES PER MI!

Ara que ja es vell, i al vespre no marxa
ja no va a la pesca, ja no té companys
només va a passeig i enyora la xarxa
camina feixuc, pel pes de tants anys.

dimarts, 29 de novembre del 2011

CAMÍ DE LA CREU DE CANET

LA CREU DE CANET

Pedracastell, més conegut com la Creu de Canet de Mar.
Anar des de Sant Iscle de Vallalta fins a la Creu de Canet és un camí que m'encanta per anar a caminar, contemplant al mateix temps els meravellosos paisatges que s'observen caminant per aquests camins.


"L'origen de la creu de Canet està en el 1901, quan el Papa León XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per a commemorar el nou segle. En 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Aquest monument va caure en 1926 a causa d'un fort vendaval. La segona creu va ser una còpia de la primera i es va erigir un any després. Amb l'arribada de la guerra, el moviment anarquista la va decidir derrocar per juliol de 1936. L'actual creu és de 1954 i es va construir amb l'impuls d'un grup de joves catòlics". 

Quan arribes allí dalt, sempre et trobes amb excursionistes que gaudeixen de la vista que s'observa des de la Creu, mirant al mar. Des d'allí es veu el mar, i les poblacions costaneres d'Arenys de Mar, de Canet i de Sant Pol. Val, la pena anar solament per a veure aquest preciós paisatge.

LA CREU

Panoràmica des de la Creu



LA CREU

Panoràmica des de la Creu

Panoràmica des de la Creu

LA CREU

dissabte, 26 de novembre del 2011

BOLETS DEL MONTNEGRE

Avui em toca parlar de bolets perquè vivim en una zona privilegiada, rica en bolets de tot tipus. Us aniré posant més fotos, però de moment, us deixo algunes que considero adequades.


Però primer m'agradaria fer un petit comentari:
No utilitzar rastells, ni dalles, ni falç, per a trobar bolets. Aquest costum és pròpia de les persones que no són experts a trobar bolets. Encara que ells creuen que si.
Però clar, són persones que no donen més de si. Creuen que ho fan bé i no saben que en pocs anys, si tots féssim el mateix, desapareixerien els bolets.
Un veritable boletaire no necessita eines.
Pressenteix on estan els bolets i els descobreix amb les pròpies mans, o amb ajuda d'un bastó.
Les persones que utilitzen eines haurien de ser castigades amb multes, ja que no tenen escrúpols a destrossar els micelis que es troben sota terra i que són els que ens proporcionen els bolets. 
El bolet s'han d'arrencar sencer, per a veure el peu i així poder identificar-ho encas de dubte.
S'ha d'anar amb compte a l'arrencar-los, de no destrossar el miceli.
Els únics bolets que podem tallar amb la típica navalla són els que coneixem, com per exemple, els rovellons.

Altre costum que tenen moltes persones, si és que se'ls pot considerar persones, és arrencar els bolets per gust.
Si no coneixes un bolet, millor deixa-ho que compleixi el seu cicle dintre de la naturalesa.

Un veritable boletaire deixa el bosc igual que l'hi troba. No es nota que ha estat allà. Ho deixa tot com si ningú hagués passat.
Una persona que no sap buscar bolets, es veu perquè per on ell passa, mai tornarà a néixer cap bolet. Deixa el bosc tan destrossat que ni els senglars són capaços de fer un desastre tan gran.


Apagallums o Paloma




OUS DE REIG I ROSSINYOLS
OU DE REIG
Ous de Reig




OUS DE REIG

CAMASEC

OUS DE REIG



Trompetes de la mort i camagrocs

OUS DE REIG

FREDULICS

CARLET


CEP O SURENY






MOLLERIC


ROVELLÓ PINETELL
Rovelló Esclata Sang


Rovellons esclata-sangs


ROSSINYOL


FREDULIC

PAMPA O CANDELA

Ou de Reig

Boletada (Lleteroles, Rovellons, Fredulics, Carlets, Alzinolls, Rossiyols, Camperols i Ou de Reig)

Lleterola vermella. Bon comestible
Lleteroles


Els bolets que no es coneixen, millor no tocar-les, doncs algunes són molt perilloses i fins i tot, mortals:


Farinera Borda. Mortal. (Amanita Phaloides)


Cortinarius Orellanus. MORTAL
Apagallums petit (Lepiota amb barret inferior a 10 cm. MORTAL)
Matagent. (Mortal)