JAUME SISA

 JAUME SISA va néixer a la barriada del Poble Sec, Barcelona, el 24 de setembre de 1948. Era veí de Joan Manuel Serrat ja que vivia al mateix carrer.

Des de molt jove es va interessar per la música folk influenciat per Bob Dylan, i va començar a freqüentar ambients de tipus bohemi, viatjant a països com França, visvint de manera molt precària, i després s´en va anar a Tunísia. 

El 1967 torna a Catalunya i coneix Pau Riba, entaulant una gran amistat, i és quan s'introdueix en allò que coneixem com els primers pioners de la música popular catalana, dins del col·lectiu Grup de Folk.

Des d'aleshores i fins a la mort de la seva mare el 1974, Jaume Sisa no acaba d'arrencar com a músic, fins que el 1975 comença a ser conegut amb una de les seves millors composicions, sinó la millor, "Qualsevol nit per sortir el Sol"

Aquesta cançó ha estat versionada per moltíssims artistes i grups musicals. Va ser tot un èxit, traduint-se a diversos idiomes de tot el món i convertint-se en un supervendes.

"Galeta Galáctica", en 1976, "La Catedral" en 1977, "La Màgia de l'Estudiant" el 1979, i el 1980 treu el disc Sisa & Melodrama, En aquest mateix any compon la simfonia del programa "La Cucafera", emès per TVE de Catalunya entre 1981 i 1982.

Després d'aquesta etapa, Sisa col·labora amb la companyia de teatre Dagoll Dagom. El 1983 surt al mercat Roda la Música.

Després de 16 anys d'activitat es va acomiadar al doble àlbum Transcantautor: última notícia (1984), el poemari Lletres Galàctiques (1984) i l'exposició Memòria Representada. Desapareix Jaume Sisa i va aparèixer un "nou" cantant anomenat Ricardo Solfa.

Amb la seva nova identitat intenta una nova etapa com a cantant de boleros en castellà. Trasllada la seva residència a Madrid, i és allà on emprèn la nova aventura. Malgrat el seu afany, no va tenir gaire sort.

Un cop tancada l'etapa com Ricardo Solfa, Sisa torna a aparèixer a Barcelona i en català amb el disc Visca la llibertat (2000). Va ser un retorn molt esperat pel seu públic de sempre.

Bola voladora (2002) és el títol del següent treball

El disc d'estudi següent amb noves cançons va ser El congrés dels solitaris (2005). El 2008 publica un àlbum titulat Ni cap ni peus,

L'últim disc, autoproduït i editat el 2016, és Malalts del cel (2016), on recupera col·laboradors de la primera època de la seva carrera musical. Va obtenir el premi de la crítica de la revista Enderrock 2017 al millor disc de l?any.

ARENYS DE MUNT

 

El primer esment d'Arenys de Munt és de la parròquia de Sant Martí d'Arenys en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut donat el 878 al bisbe Frodoí de Barcelona on aquest rebia diferents concessions.1 formava part del bisbat de Girona. 

El 998 apareix per primera vegada el topònim Arenys (Arennis), referit als sorrals del rierol. El lloc formava part del terme jurisdiccional del castell de Montpalau (Pineda de Mar), que va acabar dins del vescomtat de Cabrera. 

Des del segle XI fins al 1813, els Tries (substituïts el XVI per Jalpí) van ser els alcaldes d'Arenys, gràcies al vescomte. El 1514 es comença la construcció de l'actual campanar de l'església de Sant Martí d'Arenys, que s'acaba el 1518. El 1540 enderroca l'antic edifici de l'església i se'n construeix l'actual.

El 1574, els habitants del barri marítim d'Arenys van demanar al bisbe de Girona de tenir una església pròpia, cosa que va ser concedida el 1575, donant lloc a l'església de Santa Maria d'Arenys. El 1599, els Montcada, senyors del vescomtat de Cabrera, van donar permís als habitants d'aquest barri de tenir consell municipal propi, donant lloc a Arenys de Mar.

Sant Martí d'Arenys va tenir una participació destacada a la Guerra del Francès, entre altres coses per la situació geogràfica (el massís del Montnegre) i pels vincles familiars que tenia el general Francisco Milans del Bosch. 

Entre altres, cal destacar la parada de l'intent del setge a la ciutat de Girona el 1808 de tropes que venien de Barcelona, ​​o l'assalt a un comboi imperial que anava cap a Hostalric el 1809. Les represàlies dels francesos, amb detencions i saquejos, van causar estralls a la població.

Durant el segle XVIII el poble va patir un augment exponencial de població (585 el 1717, 1420 el 1787, 3305 el 1850), que es va estancar a causa de la crisi de la fil·loxera i l'atractiu de zones més industrialitzades. De fet, l'agricultura, mitjançant el cultiu de la maduixa, els cirerers i la vinya, ha estat l'activitat tradicional bàsica, que s'ha anat substituint per la indústria, originalment sorgida de la manufactura de les boixets, que va acabar desenvolupant una important indústria tèxtil pel poble durant el XIX, especialment de producció de tovalloles. 

A partir dels anys 1950 la indústria es va diversificar ia més de les tovalloles, es troben també altres fàbriques dedicades a la producció de teixits estrets, tints o licors, per exemple. Aquesta reindustrialització va permetre que el poble continués creixent en nombre d'habitants (el 1970 va superar els 4000 habitants). Més recentment, el fenomen residencial ha permès que el municipi arribés a superar els 8000 habitants.

Arenys de Munt ha adquirit transcendència i notorietat a la política catalana per ser l'origen de les Consultes sobre la independència de Catalunya, amb la celebració de la primera consulta, el 13 de setembre de 2009. El 13 de setembre de 2012, Arenys de Munt es va proclamar Territori Català Lliure.

https://es.wikipedia.org/wiki/Arenys_de_Munt

FLAUTA DOLÇ I FLAUTA TRAVESSERA

 La flauta és un dels instruments sofisticats més antics que es coneixen Es té constància que fa una mica més de 40.000 anys, ja es fabricaven flautes amb ossos d'aus i d'ivori de ullals de mamut.

Flauta trobada a Alemanya d'uns 43000 anys d'antiguitat

Com veiem, la inquietud de l'ésser humà per la música ve de molt antic, construint amb ossos, flautes amb sons ajustats fins i tot a bemolls

La flauta dolça o flauta de "bec", consta de set orificis situats a la part davantera i un a la part posterior, i ha estat la més utilitzada pels músics des d'èpoques primitives fins a l'actualitat. Elmàxim apogeu, va ser a partir de l'Edat Mitjana, continuant durant el Renaixement i el Barroc. És un instrument molt utilitzat a l'ensenyament per a la introducció de la música.

Al segle XV es van començar a construir les primeres flautes anomenades de "Pico" o Dolços, constituint amb el temps una família de flautes per adaptar-les a tots els sons, igual que els instruments de cordes com el violí, violoncel, viola, contrabaix. Així van néixer les flautes Dolç o Soprano, Contralt o Dolç Alt,

CASTELLERS

Els castelleres són persones que construeixen un castell humà pujant uns sobre d'altres, de forma molt estudiada, per aconseguir una torre humana, de diversos pisos d'alçada. Es necessita molta preparació i tècnica per obtenir resultats òptims.
Des de 2010, els castells humans són declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Però .. quin és el seu orign?
Sabem-perquè està documentat-que ja es feien castells al segle XVIII a la comarca del sud de Catalunya, al Camp de Tarragona.
Des d'aquí es va anar estenent aquest costum poc a poc a comarques veïnes, com el Penedès, el Priorat, el Baix Llobregat, i arribant més tard, ja al segle XX, a tots els Països Catalans.
El castell humà es forma amb diversos pisos de persones. La base es denomina "pinya", i està formada per gent molt forta ja que han d'aguantar tot el pes. A sobre hi ha els següents pisos anomenats "tronc" de la torre. El pis superior es denomina "pom de dalt" i sobre ell es col·loca un nen amb poc pes al que se li diu "enxaneta". Hi ha grups de reforç coneguts com "manilles". El castell no es considera acabat fins que l'enxaneta no aixeca una braç i que no s'enfonsi. Té molt mèrit el aconseguir desfer-ho sense que s'ensorri.
Hi ha diversos tipus de castells. Hi ha el Pilar, el Dos (o Torre), el Dos (o Torre aixecat per sota), el Tres, el Tres aixecat per sota, el Tres amb l'àguila, el Quatre, el Quatre amb l'àguila, i el cinc.
Actualment s'han incorporat noves modalitats com el tres amb l'agulla, el cinc amb l'agulla, el set o el nou, la torre aixecada per sota, el quatre aixecat per sota, el sis, el set amb dues agulles, el vuit o el dotze.
Es arriben a fer castells de més de 15 metres d'altura. És tot un espectacle

Veure més informació a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27estructures_castelleres

50 Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Dissabte, dia 2 de juliol de 2016, es va celebrar la 50 cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell. La cantada va reunir més de 40000 persones. 

La cantada va comptar amb la participació dels grups Port Bo, Peix Fregit i Bergantí, i de la cantant Sílva Pérez Cruz, natural de Palafrugell (Girona).

Els grups van cantar havaneres molt clàssics, però molt boniques, com "Salió Jamaica", "La barca xica", "El Llop de Mar", "La Paloma", "Mi madre fue una mulata", ..etc, entre d'altres .

La vetllada va tancar, com és habitual, amb «La bella Lola» i «El meu avi», que van cantar tots els grups a l'escenari,

Tots els grups van estar a bé, però trobo que fan les cançons una mica pobres, massa monòtones, sense gaire alegria. Potser és perquè estic acostumat a les versions més alegres de "Els Cantaires de Sant Iscle", que fan les versions arranjades pel mestre i director del grup, Antoni Espiell. 

És la meva opinió.

NADALA MARINERA

Música i lletra: J.L.Ortega Monasterio

Acords guitarra
Introducció: Dom - Lab - Fam - Labdis - Sol7

              Dom                               Sol7
Quatre llunes a la mar i ben comptades
              Rem7          Sol7       Dom
quatre barres a la proa de la barca
Do7                                               Fam
lluny del poble dels amics i de la platja
             Re7                                   Sol7
i portant a dintre el pit tanta esperança.

         Dom                       Sol7
Era dia de Nadal i navegaben
              Re7               Sol7       Dom
fein via els mariners cercant la platja
   Do7                                     Fam
tots anaven a buscar la vetlla clara
                    Dom                 Sol7
cercant la llum, cercant la pau
                   Do
cercant la calma


              Dom                               Sol7
Quatre llunes a la mar i ben comptades
              Rem7          Sol7       Dom
quatre barres a la proa de la barca
Do7                                               Fam
lluny del poble dels amics i de la platja
             Re7                                   Sol7
i portant a dintre el pit tanta esperança.

                   Dom                        Sol7
Poc a poc, fent el camí de les Antilles
                      Rem7                Sol7       Dom
el cap blanc, el cor trencat, vençuts a Cuba,
Do7                                             Fam
navegaven els valents que retornaven
                    Dom               Sol7          Do
cercant el sol, buscant el cel de Catalunya

   Do
Bon Jesuset.........Bon Jesuset
                             Rem
Bon Jesuset......... mira com creix
                              Sol7       Rem
Mira com creix......l'ona incesant
                                      Sol7       Do
L'ona incesant el cel......Visant el cel
Pregavem junts......pregavem junts
                                            Mi
Pregavem junts......Els mariners
Els mariners
                                   Si7
                   Sobre la barca
                                   Mim
                   xiulavael vent
                   Ladis
                   el vent

                   Do
Oh, nen hermós........oh, nen hermós
                                                    Rem7
Oh, nen hermós.........que passeu fret
                                    Sol7         Rem7
Que passeu fret..........vós que sou Rei
                                    Sol7         Do
Vós que seu Rei..........de Terra i Cel
de Terra i cel

                              Lab                Do
             Deunos la pau, calmeu la mar,
                             Re7         Sol7         Do
             que a terra canten la Nit de Nadal

CANTADA D'HAVANERES AL RESTAURANT LA CALMA DE MALGRAT DE MAR - AGOST 2015

ELS CANTAIRES DE SANT ISCLE

La nit del 22 d'agost de 2015, el grup ELS CANTAIRESs DE SANT ISCLE, van donar un concert en el conegut restaurant LA CALMA de Malgrat de Mar. El local estava ple de gom a gom. No hi cabia ni una agulla.
Va començar aproximadament a les onze la la nit, després de sopar.
Els Cantaires van començar amb el vals mariner "Vell Pescador", per continuar amb "Gelosa d'una gavina", "Rosina", "La Reina del Placer", "A la plaça hi han sardanes", "La Gavina", "Mi Cuba", "Mare vull ser pescador", "La Calma de la mar", "Salió de Jamaica",  "Torroella vila vella",  "Companys de la Tabola ", "El sabor de una habanera "," La Rosa del Port "," La bella Lola "," El meu avi "..... etc.

CANTADA D'HAVANERES A SANT ISCLE DE VALLALTA 2015

Cantada d'havaneres a Sant Iscle de Vallalta, 8 d'agost de 2015

Com cada any, Els Cantaires de Sant Iscle van oferir al seu estimat poble, el concert tradicional de Cantada d'Havaneres.
Tot i la pluja, el públic fidel als Cantaires, no es va poder resistir i van acudir com cada any des d'Arenys de Munt, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Calella de Mar, Vallgorguina , Pineda de Mar, etc..para veure aquesta cantada d'havaneres tan esperada
Poc abans de l'inici del concert, la pluja va parar, i la gent es va animar.

49 CANTADA D'HAVANERES DE CALELLA DE PALAFRUGELL

El passat dissabte 4 de juliol de 2015, es va celebrar la clàssica Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell, amb l'assistència d'un públic fidel, i que gràcies a la televisió de Catalunya, TV3, vam poder gaudir tots els que no vam poder assistir en persona .
Aquest any ha estat per a mi, una de les millors cantades d'havaneres, oferint als televidents un so de qualitat, i amb uns presentadors sense errors, i uns grups de cantaires molt bons, tal com es mereix aquest festival, en teoria, el més clàssic i veterà dels festivals que es celebren a Catalunya

Els presentadors, David Galceran i Laia Ferrer, van estar a l'alçada de l'esdeveniment. Correctes, sense protagonismes, i molt professionals.

Quatre grups d'havaneros van tenir l'honor de protagonitzar aquesta cantada:
-ARJAU
-L'ESPINGARI
-NEUS MAR
-PORT BO

ARJAU

L'ESPINGARI

NEUS MAR

PORT BO

Per finalitzar, com sempre, tots els grups junts van cantar La Bella Lola i El meu Avi dirigits pel mestre Josep Bastons.
No em va agradar gens que alguns components dels que formaven l'elenc de cantaires es posessin a tocar instruments marcant el temps abans que el director pogués marcar-lo. La Bella Lola va sonar amb un ritme més viu del que és habitual en aquesta típica havanera, i el mestre Bastons no va poder fer res perquè se li va anar de les mans.
Per la resta, tot perfecte.


VEURE VIDEO A:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/cantada-dhavaneres-a-calella-de-palafrugell/49-cantada-dhavaneres-de-calella-de-palafrugell/video/5537215/

MONA DE PASQUA

La mona és una tradició molt antiga, des de l'època dels romans, que ja regalaven ous durs amb pasta de pa, anomenada "monus". Els ous eren un regal que simbolitzava l'amistat i la resurecció
Tot i que el ingredient protagonista de la "Mona de Pasqua" és la xocolata, les primeres "mones" que van aparèixer, a Aragó, Catalunya i altres regions de la geografia espanyola, van ser treballades amb massa de pa comú, per posteriorment passar a la massa de bescuit i ous durs, símbol de fertilitat en el món pagà

Aquesta tradició va arrelar profundament en els pobles de l'antiga Hispània, conservant-se fins i tot, sota la dominació àrab.
Els àrabs li deien "muna", derivat del nom romà "monus". Van adoptar i van fer seva aquesta tradició.
Moltíssimes persones creuen que l'origen és àrab.

A Catalunya es creu que el nom té el seu origen en una pastisseria de Barcelona, coneguda com "Can Massana", la qual va posar una figura d'un mico de xocolata, el que va fer tan popular la coca clàssica modificada, que a partir de llavors se'l va conèixer com la mona.
El que durant segles va ser un pastís senzill s'ha convertit en una cosa artístic, representant a figures de personatges cèlebres, edificis, monuments, animals, etc ... convertint la mona en veritables obres d'art.

La tradició diu que els nens es vestien amb les seves millors robes i s'anaven a casa del seu padrí o dels seus avis per recollir la mona. El padrí regalava la mona al seu fillol fins als dotze anys, edat en què se solia fer la primera comunió. A sobre de la mona es posaven ous durs en quantitat igual a l'edat del fillol. Aquesta tradició s'ha oblidat.