SARDANA
Música: Lluis Carretero
Lletra: Pep Burgadà
Catalunya es una flor
que la banya el mar i el sol
a les muntanyes del Canigó
també hi canta el rossinyol.
La humanitat plegada
hara duú faixes de dol,
i algún día les portava
que brillaven com el sol.
I ara comte m'he donat
que unes faixes van brillant
les que els fills de Catalunya
amb els cant van florejant.
Canteu bons fills del poble
nostres cants de rossinyol,
que la patria os demana
perqué n'hi dongueu consol
Perqué n'hi dongueu consol, dongeu consol,
Es la terra catalana
la terra del meu cor
on hi neix la clavellina
la flor del meu amor.
L'encís de la nostre terra
ma n'entra a n'el meu cor
i m'en neix una floreta,
la flor del meu amor.
Canteu, canteu fills del poble,
que el que estima el seu bressol,
la seva vida es tan noble
que en pot brillar com el sol, com el sol.
Ballem la flor de nostra terra,
que es la bella dança de l'amor,
inspirada collint ginesta
que la porto sobre del meu cor.
Canteu, canteu bons fills del poble,
que la mere amorosa ens cantarà,
perqué tots el fills de la terra,
per bon camí puguem anar.
