dilluns, 25 d’abril del 2011

CARAMELLES 2011 -Recorregut


Com cada any per aquestes dates tan assenyalades, ELS CANTAIRES DE SANT ISCLE celebren la PASQUA recorrent tots els llocs de SANT ISCLE DE VALLALTA per alegrar als veïns amb les seves cançons típiques de Caramelles.

Desgraciadament, aquest any, el nostre estimat director, Antonio Espiell Saleta, no va poder dirigir personalment al grup per culpa d'una indisposició, per sort, gens greu.

El grup, sota l'adreça d'en Quico (acordió) i ajudat de Pere (Guitarra) sabent la dificultat que això comportava, es van esforçar per a deixar el més alt possible el llistó, en honor al seu director.

El mèrit sens dubte l'hi devem als ensenyaments d'Antonio Espiell.




El recorregut estava exposat des de feia dues setmanes per a advertir als veïns de les corresponents visites, així com de l'horari.
Van sorgir imprevists d'última hora, com per exemple la defunció d'un veí del Veïnat de la Salut, i que alguns veïns es van posar d'acord perquè aquest any no anessin a cantar les Caramelles.
També a última hora, es va suspendre la visita de Can Quico Borrell. Però en canvi, se'ns va avisar a temps per a cantar en Cal Paraire. L'any anterior no va poder ser per culpa de les inclemències del temps.

El recorregut va quedar així:
Dissabte 23 d'Abril

15:00 C/.Doctor Barri
15:20 Can Isidro Planas
15:45 C/. de la Creu
16:00 Veïnat de Can Solé
16:15 Can Pigó
16:30 Cal Paraire
16:45 Can Paturu
17:00 Veïnat de Can Llop
17:30 Can Cisteller
17:45 Can Feliçó
18:00 Can Carrabiscu
18:20 Can David
18:30 Can Ramón Pagés
18:45 C/. Francesc Macià
19:00 Casal de la Gent Gran
20:15 Can Puigverd
20:40 Ca l'Arenys
21:00 Can Rodríguez
21:30 Can Barraquer

Diumenge 24 d'Abril
09:00 Ca l'Aranyó
09:15 Can Beneta
09:30 C/. Octavi Rocosa
10:00 Esmorzar i cantada a "La Taverna d'en Sidro"
11:45 C/. Baltà
12:00 C/.Pau Casals
12:15 Avda. Barcelona
12:30 C/. Josep Mª Collet
12:45 C/.Església
13:00 C/. Sant Jaume
13:15 Ajuntament

Les cançons que aquest any havia preparat el nostre mestre i director del grup Antoni Espiell, eren:
-Somni d'or (lletra i música: Antoni Espiell)
-Un any nou (lletra i música: Antoni Espiell)
-Maria de les trenes (lletra: Ramon Rivera, musica: Josep Saderra)
-Llum de Pasqua (lletra i música: Antoni Espiell)
-El Minyonet (popular)
-L'Empordà (lletra: Joan Maragall, música: Enric Morera)

El repertori es va respectar íntegrament, en homenatge a l'esforç del nostre director Antoni Espiell.

Pasqual no va poder tocar la guitarra perquè encara no s'ha recuperat d'una lesió en el dit de la mà dreta. Es va dedicar a cantar.


Pemi es va dedicar a més de cantar, a repartir flors entre les dones.
Aquest treball, abans ho feia el nostre desaparegut company Quim. Pepmi, fent un gran esforç, va complir amb el treball que el nostre benvolgut Quim feia des de feia anys. I ho va fer perfectament Segur qu'en Quim, des del cel, estarà orgullós d'ell.


José María València, com sempre infatigable i trabajador, amb la seva cistella per a recollir donatius.
Recentment operat d'una pròtesi en el maluc, no li va impedir complir amb el seu treball. Un altre en el seu lloc, per bastant menys, no s'hagués presentat. 
Però Josep Mª està fet d'altra mena. És una persona amb esperit de sacrifici pel grup, i així ho va demostrar una vegada més.

Josep Maria Valéncia amb la Cistella


Aquí teniu unes quantes fotos en les quals podeu veure al grup durant el seu recorregut.

No hi ha videos com altres anys, perquè l'autor dels vídeos de Caramelless de sempre, el meu fill Carles (Charly), estava de vacances aquests dies. Una llàstima!
Moltes fotos falten perquè l'autor de les mateixes (que és un dels cantaires i creador d'aquest blog) a causa d'unes vegades a les presses per cantar, i altres, perquè no van sortir amb la qualitat desitjada, no ha pogut ampliar aquest reportatge.
Si alguns dels seguidors d'aquest blog vol contribuir amb la seva fotos o vídeos, no té més que enviar-los a aquest blog  o a través del correu electrònic fragonal@gmail.com i seran publicats fent referència a la seva procedència.

Però bo, amb la millor voluntat del món, aquí us deixo un petit homenatge d'aquest petit gran grup, Els Cantaires de Sant Iscle, que treballen de forma infatigable per a mantenir els costums dels nostres avantpassats perquè perdurin i no es perdin en l'oblit.

És admirable com en moltes de les nostres visites a nostres masies més allunyades, es reuneixen les famílies senceres, des dels avis, que són els quals alimenten aquestes tradicions, fins als néts. És el millor regal que poden rebre Els Cantaires de Sant Iscle quan van a aquests llocs a cantar les Caramelles.
¡Molt emocionant!.
¡Visca Sant Iscle i visca Catalunya!.
 

Café després de cantar


Cal Paraire és un veïnat que mereix el nostre respecte. Vicens, un dels més antics veïns del lloc, ens va avisar perquè anéssim a cantar. Aquest senyor és l'ànima del veïnat i és el portaveu que es preocupa perquè nosaltres, Els Cantaires de Sant Iscle, arribem a aquests llocs allunyats i puguem aportar el nostre petit òbol i així poder contribuir a mantenir aquesta tradició tan antiga com és el cantar les Caramelles.








Aquí podeu veure a la nostre alcaldessa Nuria Sans



Recorregut per carrers de Sant Iscle e Vallalta

FOTOS D'EN GOICO
Aquí teniu fotos d'alta qualitat fetes pel nostre company, cantaire i presentador del grup, Ramón Goicoechea, durant el recorregut pels carrers de Sant Iscle de Vallalta






Paco i darrere a l'esquerra Pemi i a la dreta Marc

Pere i darrere Joan Torrent

En el centre Joan Mora, darrere a l'esquerra, Isidro, i a la dreta Avelino

d'esquerra a dreta, Albert, Pasqual. i València.

Martí i Joan Argemí



¡Bona Pasqua i fins l'any que ve!!

dimecres, 20 d’abril del 2011

MARINESCA

Llafranc


Autor: Ricard Viladesau

La mar s'obre, s'obre i tanca
pel bot que hi rellisca fi
i d'escuma blanca i blanca
ens deixa marcar camí.

Corre, corre, barca nova
hissa vela i deixa el rem
que amb l'amor que el cor ens roba
d'ahir nit que no ens veiem.
Timoner, segueix la ratxa,
que el vent bufa de llevant
i a Llafranc mirant la platja
tinc dos braços esperant.

Té per dents perles molt fines
que el somriure no se'n mou
té per ulls aigües marines
i per llavis coral nou.

Tot cantant farem més via
deixarem Calet i el Salt,
i el Pinell farà de guia
del Llanfranc que tot ho val,
que jo duc com una aranya
enxarxant el pensament
que jo duc a cada entranya
i no em deixa a cap moment.

Com voleu sentir estranyesa
si a l'encant que s´hi posà
hi tinc un amor que em besa
per cada estrella que hi ha.

I la barca ja fondeja
baixem llums el tremoleig
que amb el peix la nit plateja
jo sols miro si la veig,
per això m'omple sense noses
per això em corre per la sang,
per això tinc un llit de roses
Llafranc, Llafranc, Llafranc.

LA PALOMA



La cançó va ser composta i escrita per Sebastián Iradier (més tard Yradier) després de visitar a Cuba en 1861.
La primera línia de la cançó original és "Cuando salí de la Habana, válgame Dios!".
Probablement Iradier va compondre "La Paloma" en l'any 1863, dos anys abans de morir a Espanya en l'oblit, sense saber la popularitat que arribaria a la seva cançó.
La influència de l'Havanera li dóna a la cançó el seu ritme característic i distintiu. Ràpidament "La Paloma" es va fer popular a Mèxic, per a estendre's després per tot el món. En molts llocs gairebé ha arribat a l'estatus de cançó tradicional.
 Amb el córrer dels anys la popularitat de "La Paloma" ha crescut i disminuït periòdicament, però mai ha desaparegut.
També és de Iradier la famosa havanera "El arreglito". Aquesta, inclosa per Georges Bizet en la seva òpera Carmen, és coneguda pel seu títol en francès "L'amour est un oiseau rebelle". Bizet va dir haver-la utilitzat creient-la d'autor anònim; és a dir, pertanyent a l'acerb folklòric popular.

Aquí us deixo els acords en el to dels Cantaires de Sant Iscle
Do
Cuando salí de la Habana
...............Sol7
¡válgame Dios!
nadie me ha visto salir
............Do
si no fuí yo,
y una linda Guachinanga
..............Sol7
sí, allá voy yo,
que se vino tras de mi,
...............Do
¡que si señor!.

Do.....................................Si7
Si a tu ventana llega una paloma,
..............................................Do
trátala con cariño que es mi persona,
.............................................Sol7
cuéntale tus amores bien de mi vida,
............................................Do
corónala de flores que es cosa mía.

                        Do
¡Ay chinita, que si!
............................Sol7
¡Ay que dame tu amor!
¡Ay que vente conmigo chinita,
....................Do
a donde vivo yo!

Do
¡Ay chinita, que si!
.............................Sol7
¡Ay que dame tu amor!
¡Ay que vente conmigo chinita,
..................Do
a donde vivo yo!

MIGDIADA

Havanera

Cel tot net i vent amb calma
vaig amb la barca endins la mar
lluny la platja i la vesprada
i els cants alegres vora un cremat

Em gronxa el mar ben dolçament
no cal velam ni timoner
a banda i banda el mar te mandre
i l'onada es mansa i el vent també.

Dins el mar sols m'acompanya
una gavina que em ve a trovar
ve i s'emporta la mirada
per l'hora blava, pels cels enllà,
la vila és lluny, és lluny el port
i el meu amor m'espera i se que és ella
la meva estrella i la meva sort.

Cel tot net i vent amb calma
és migdiada enmig del mar
lluny espera  l'estimada,
l'ombra clara de cap al tard,
em vola lluny el pensament
i la gavina em va prenent,
vindrà l'oratge i el bon viatge
fins a la platja a sol ponent.

divendres, 15 d’abril del 2011

LA BARCA XICA



Lletra: Rafel Llop
Música: Josep Mª Roglan

Intro: Sol Sol7 Do Sol Re7 Sol

Solm                                     Solm
         Amb l´esclop d´un pescador 
                         Re
m´he fet una barca xica.
       Dom              Re
D´un llàpis el pal major
 Dom              Solm
i la vela més petita
                            Solm
d´un retall de mocador.

Sol
Els rems els he fet tallar
                                Do
dels boixets d´una puntaire
                              Re
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
                           Sol
lligat amb fil de pescar.

                             Sol
Amb l´ala d´un papalló
         Sol7           Do
i una agulla de pinassa
                      Sol
faig la canya i el timó
                                 Re7
per si cas hi ha maregassa
                          Sol
no es posi gens al gairó.

                         Solm
La xarxa la fa un follet
                             Re
amb tela de mosquitera
       Dom            Re
que jo conec un indret
          Dom                 Re7
per quan surti de pesquera
                               Solm
a on només hi ha xanquet.

Sol
La meva barca és així
                           Do
petita com una engruna
                               Re
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
                       Sol
il.luminant-li el camí.

                             Sol
I el dia que arribi a port
         Sol7              Do
carregat de proa a popa
                             Sol
vela inflada i remant fort
                          Re7
tot el poble farà tropa
                            Sol
pregonant la meva sort.

             Re7            Sol
Tothom dirà: Déu n´hi do!
                             Re
tanta pesca no s´explica!
                               Sol
tres unces del peix millor
                              Re7
amb una barca tant xica
                                      Sol
com l´esclop d´un pescador.

LA HAMACA







Habanera popular. Anònim del segle XIX

La la la ra la la la la ra la.

La hamaca tendida a la orilla del mar.
Tengo mi hamaca tendida ¡ay!
a la orillita del mar,

del mar, del mar
y mi caballo ensillado ¡ay!¡ay!
en medio del platanar.

Sombra me da el monte
brisa, fruto y flor,
trinos el sinsonte
¡pero nadie amor!

¡Qué bella es la vida
que meciendo se va!
Bogando voy

con mi hamaca tendida
de acá para allá,
de acá para acá.
de acá para allá.
En aquest vídeo podreu veure una estupenda versió d'aquesta havanera, cantada per la Coral de Mundaka

EL TERRIBLE ERA EL MEU AVI



El terrible era el meu avi,
el més guapo de Sant Pol
d'ells s'expliquen coses grosses
i acudits de sol a sol.
El seu nom era el terrible,
era un home molt agut,
si les dones eran guapes
els hi deia molt astut.

Nena, si vols venir,
anirem a cullir mongetes,
mentre tu les culliràs
jo faré farinetes.
Nena si vols venir,
anirem a cullir cigrons,
mentre tu els culliràs
jo t'ompliré de petons.

El terrible era el meu avi,
el més guapo de Sant Pol,
d'ell s'expliquen coses grosses
i acudits de sol a sol.
Jo el recordo amb grans bigots,
sempre alegre i treballant,
li agradaban molt les dones,
li cantaba sommiant.


Nena, si vols venir,
anirem a cullir mongetes,
mentre tu les culliràs
jo faré farinetes.
Nena si vols venir,
anirem a cullir cigrons,
mentre tu els culliràs
jo t'ompliré de petons.

MAITETXU MIA

Típica cançó d'emigrant 

"Sens dubte, en determinades ocasions, hi ha músiques que ens transporten a altres llocs a altres èpoques i en altres moments hi ha músiques que ens toquen la "fibra" més sensible; avui crec que ens trobem davant una d'aquestes últimes.
El seu compositor, Francisco Alonso, andalús de naixença, diuen que va compondre aquesta cançó durant les seves estades en Honderrabia (Fuenterrabía). Estant allí es "va xopar" de la cultura de la terra basca, d'aquella gent i de les seves vivències. Va ser així, d'aquesta manera, com va compondre aquest tema dedicat als emigrants que de segur li haurà posat un nus en la gola a més d'un que estigués familiaritzat amb aquestes vivències d'haver d'anar-se de la terra que a un li va veure néixer.
Extret de: http://alfredokraus.espacioblog.com/post/2007/09/20/-maitechu-mia-cancion-emigrantes-

Autor: Francisco Alonso

Lam                      Rem
Buscando hacer fortuna
        Lam            Mi                 Lam
como emigrante se fue a otras tierras
                           Rem
 y entre las mozas una 
Mi                                Lam
quedó llorando por su querer, 
            Rem         Si                 Mi
vuélvete al caserío no llores más mujer 
Lam                       Rem
 que dentro de unos años
Sol                       Do
 muy rico he de volver 
Rem                                     Lam
 y si me esperas, lo que tú quieras 
Mi                Lam
de mi conseguirás, 
Rem                             Lam
 Maitetxu mía, Maitetxu mía 
Mi                    La
calla y no llores más, 

La                    F#m
yo volveré a quererte 
     Do#m                         Mi
con toda el alma Maitetxu mía, 
       La                  F#m      Mi
y volveré a cantar sortxicos al pasar, 
La                  F#m
y volveré a decirte 
      Do#m                       Mi
las mismas cosas que te decía, 
               La     Mi                    Lam
por oro cruzo el mar y debes esperar, 

Lam               Rem
 Luchó por el dinero 
        Lam         Mi        Lam
y al verse rico volvió por ella, 
                            Rem
saltó a tierra el primero 
Mi                               Lam
porque soñaba con su querer, 
  Rem             Si                             Mi
ya llego al caserío, voy a volverla a ver, 
Lam              Rem
no sale a recibirme, 
Sol                         Do
que es lo que pudo ser, 
Rem                             Lam
murió llorando y suspirando,
Mi                Lam
 mi amor en donde estás,

Rem                             Lam
Maitetxu mía, Maitetxu mía,
Mi                    La
ya no he de verte más,

La                    F#m
 No volveré a quererte
     Do#m                         Mi
con toda el alma Maitetxu mía,
       La                  F#m      Mi
ni volveré a cantar sortxicos al pasar,
La                  F#m
ni volveré a decirte
      Do#m                       Mi
las mismas cosas que te decía,
               La     Mi                    Lam
el oro conseguí pero el amor perdí,

Rem                             Lam
Maitetxu mía, Maitetxu mía,
Mi                    La
muero al vivir sin ti.


Us deixo un vídeo d'aquesta cançó meravellosament interpretada per Pácido Domingo i Mocedades, fa alguns anys. Val la pena veure'l i escoltar la cançó.

AROMES DE QUERALT


Sardana
Lletra : Ramón Torrens i Roca
Música: Nicanor Pérez


Te la sima de Queralt,
Les aromes sanitoses
I un alè baixant del cel,
Les ha fet miraculoses
Lluminosa i floreixent.
Que d' aroma dona vida
d'una planta beneida,
per l' Omnipotent
Regalada amb riques fonts,
Tota verda i tota ufana
Te caients de Montserrat,
Que la fan mes sobirana
De la rasa dels titans,
l' anomenen gegantina
i la tenen per Regina ,
 tots els catalans.

Es un tros de Paradís,
Trasplantat a Catalunya
Tot enyor del cor allunya,
I el torna feliç
Hi ha un llençol brodat d' estrelles
Que l' acotxa cada nit
Quant la nit es nuvolosa
d'una Verge hermosa
rep l' esguard florit
Es la Verge Moreneta
q' allí un jorn es feu trobar
amb  son fill que l' acompanya
perquè a la montanya
li fessin l' altar

De les rudes farigoles,
Vermellons i romanins
Es congrien les aromes,
Sota les branques dels pins
Sota les branques dels pins

I quant puja l' estimada
s' omple tota de perfum
Torna mes enamorada
 i cada mirada
Porta un ric de llum

Te la sima de Queralt
les aromes sanitoses
Bones aigües i abundoses
Pel remei del mal

LA GHIRLANDÈINA

Popular Italiana

Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!

Cùma t'è bèla, chèra Ghirlandèina,
te pèr un quel d'insàni, una vision!
Bianca, in tla préma lus ed la matèina
te pèr un'urazioun.

Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!

Bianca, slanzèda, cun la punta al zél,
al campanoun ch'al t'fa totta termer.
Guardian piò vigilant e piò fedel
an gh'è dobbi cater.

Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!

Dal bianchi balaostri, pò, che vésta!
La zitè satta, i mont e al mèr luntan,
du fiom lusent, i camp in bèla vésta:
La tèra di Zemiàn.

Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!