Josep Mª de Sagarra va néixer a Barcelona, el 5 de març del'any 1894. Fill de l'historiador Ferrán de Sagarra i Síscar i de mare, Filomena de Castellarnau i de Llopart, amb profundes arrels pallareses.
Es va educar doncs, és un entorn de molt nivell, i aviat va començar a sentir-se atret per les lletres.
Una de les seves primeres proses, Els ocells amics, la va fer recordant precisament aquells meravellosos anys que va passar la finca de Santa Coloma de Gramanet on va entrar en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'era un apassionat.
Va estudiar Batxillerat al Institut de Reus i al va acabar a Bárcelona , al col-legi dels jesuïtes del carrer Casp, i després, Dret a la Universitat de Barcelona.
Als 18 anys ja va començar a despuntar en la poesia, alternant la seva afició amb el periodisme, iniciant-se com a crític teatral.
Va arribar a a ser corresponsal del diari a Berlin (Alemanya), gràcies al seu amic, José Ortega i Gasset
Després d'aquesta experiència, quan va tornar a Catalunya, el seu amic Josep Pla el porta a la Costa Brava i allà descobrirà la bellesa de les seves costes i els seus costums ,i això va ser motiu d'inspiració per a nombroses poesies com Cançons de rems i de vela.
El 1923 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, amb el poema La balada del caminant
Va rebre el Premi Fastenrath de poesia i va ser declarat Mestre en Gai Saber quan va guanyar novament l'Englatina d'Or l'any 1931 amb el poema Abril. Més tard obté el Premi Crexells amb una de les novel·les més reeixides, Vida privada (1932), que constitueix una crònica meitat costumista meitat prostiana de la decadència de l'aristocràcia barcelonina.
Li van traduir, o es va traduir ell mateix, moltes comèdies al castellà, i, de les seves novel·les, All i Salobre va ser traduïda també al castellà i Paulina Buxareu, a l'italià.
Entre els anys 1925 i 1935, va intervenir en la realització d'algunes obres estrenades al Paral · lel, també va estrenar comèdies i sainets.
També en aquesta època va escriure cançons i poemes amb música d'Amadeu Vives i Enric Morera.
A poc a poc es va anar decantant pel que més li agradava que era el camp de la literatura i la poesia, escrivint sempre en català.
Va traduir La Divina Comedia, de Dante Alighieri
També va traduir algunes obres de teatre clàssiques importants de Molière, Gogol y Shakespeare.
Després de la guerra civil, durant la qual va viure exiliat a França, va tornar, però ja no seria el mateix. Després d'alguns intents de recuperar el temps perdut, i veient que els gustos han canviat, decideix col · laborar amb la seva ploma en diaris, com La Vanguardia, Destino o el Diario de Barcelona.
Sagarra era un amant sobretot, del cançoner i de la poesia popular, i en ella es va inspirar per anar creant els seus poemes. Per aquest motiu, va arribar molt ràpidament a ser popular.
En 1955 va obtenir el Premi Nacional de Teatre, per la Ferida Luminosa, traduït al castellà per García Pemán.
En els seus últims anys de vida era membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia de les Bones Lletres, Consell General d'Autors d'Espanya i la Junta de la Gran Creu d'Alfons X el Savi.
Va morir el 27 de setembre de 1961.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada