HISTÓRIA DE L'HAVANERA

 

Podem considerar a Sebastián Iradier com el primer compositor d'havaneres conegut, sobretot amb el seu famós tema "La Paloma" (1860) i malgrat ja existir una popular havanera anomenada "El amor en el Baile", però que era d'autor desconegut.

Sebastián Iradier

Els compositors de l'època van trobar una font d'inspiració, i molt aviat es va començar a considerar música culta per l'alta aristocràcia.



El moviment musical va néixer a Cuba, pro amb forta influència de músics europeus, que per una o altra raó, van quedar encantats amb el nou ritme i el van portar a Europa.
Al principi era musical i cantada i amb el pas dels anys va quedar en cantada.

Durant els anys de la guerra de Cuba a finals del segle XIX, moltíssims mariners cantaven havaneres, tant en un bàndol com en l'altre. 
Aquesta va ser una de les principals fonts d'havaneres que van ser portades a Espanya i Catalunya potser la més important.

 

Molts amors sorgien entre espanyols i cubanes durant aquells llargs anys de guerra. I molts records sentimentals plasmats en aquelles lletres de cançons tan romàntiques plenes d'amor i escrites amb el cor d'aquells rudes mariners.

 Ceorge Bizet, faria famosa, en la seva òpera "Carmen", l'havanera "l'amour est un oiseau rebelle", una versió amb algunes variants de l'havanera d'Iradier "El arreglito".
Emmanuel Chabrier ("Habanera para piano", 1895), Claude Debussy ("La puerta del vino"), Maurice Ravel ("Habanera para dos pianos", 1898), són alguns dels compositotres als quals se'ls atribueix a la creació de les havaneres.
Jules Massenet, Gabriel Fauré, Camille Saint-Saëns, Edouard Lalo, ... són alguns noms de compositors il · lustres de la música del Romanticisme dels segles XIX i XX que han fet seu aquest gènere.  
També els espanyols Isaac Albeniz, Manuel de Falla, Enrique Granados, Ernesto Halffter o Xavier Montsalvatge, així com molts altres han inclòs una havanera en les seves sarsueles. Fins i tot en 1908 es va estrenar l'òpera de Raúl Laparra titulada "L'Havanera".
A Cuba pel contratio, l'havanera va anar perdent popularitat, prenent el relleu el bolero i la salsa.
 
A Espanya va anar perdent també popularitat, però conservant en les tavernes dels pobles pesquers com a música popular a en les corals com a música culta.
Espanya actualment hi ha ciutats en què l'havanera té una importància especial i que fins i tot es fan festivals molt importants.
Torrevieja, Dénia i la Villajoyosa a Alacant, Huelva i Cadis, Sant Vicente de la Barquera, Bilbao, Getxo, Portugalete, són algunes de les ciutats on les havaneres són una música de culte.


A Catalunya, l'havanera és un cas a part. És considerada com a part de la seva música popular tradicional, sobretot en els pobles de la Costa Brava, o pròximes a ella. Aquesta música portada de Cuba, va arrelar amb força en els costums catalanes.

A Catalunya aquest gènere va tornar a ressorgir amb força a partir dels anys seixanta gràcies a compositors que es van encarregar d'anar per les tavernes de la costa escoltant les havaneres i creant les partitures de la majoria d'elles perquè no es perdessin, a més de crear les seves pròpies.
Un dels grans compositors d'havaneres catalanes és José Luis Ortega Monasterio.
 


A Catalunya hi ha grups d'havaneres d'una gran qualitat, sent els més populars, Pot Bo, Peix Fregit, Els Pescadors de l'Escala, Grup Bergantí, Els Cremats, etc ... que gairebé sempre actuen en el conegut festival d'havaneres de Calella de Palafrugell. 

Entre les havaneres més populars que no poden faltar en cap concert estan "La Bella Lola" i "El meu avi". 

Durant aquests concerts s'acostuma a assaborir una original beguda coneguda pel nom de "Ron Cremat"