dimarts, 20 de desembre de 2011

ELS ALMOGÀVERS


Quan els exèrcits catalans en 1245 van arribar les fronteres de Castella en la seva obstinació de recuperar les terres que havien estat envaïdes pels moros, el primer que es van plantejar és com podrien continuar lluitant.
Va ser Pera III d'Aragó el qual va reclamar per a si l'herència del tron de Sicília en 1282.
En la illa regnava Carles d'Anjou partidari del Papa, Els gibelinos opositors al rei imposat pels partidaris del papa, nomenats güelfos, no estaven d'acord i no sabien com treu-se de damunt aquesta imposició.

El rei Pera, com comte de Barcelona, no tenia dret a la corona siciliana, però com estava casat amb la princesa Constança, de Hohenstaufen, que si que els tenia, va envair la illa i va derrotar amb relativa facilitat als usurpadors francesos partidaris del Papa.  A partir d'aquest moment seria reconegut com Pera el Gran.
Però l'artífex de la victòria contra els angevinos va ser Roger de Flor, cabdill militar de les tropes almogàvers.
Roger de Flor tenia una gran experiència militar. Havia estat templari, creuat i pirata, abans de fer-se càrrec de les tropes almogàvers a Sicília.
Els almogàvers eren soldats de formació disciplinària més dura que els espartans. La majoria eren procedents de pobles dels Pirineus. Tenien un entrenament duríssim. Menjaven solament una vegada cada tres dies. No duien armadura ni casc. 



Solament la seva llança, la seva espassa i els seus dards com armes secundàries. La seva arma principal era l'afilat "chuzo", una espècie de llança curta com la qui duien els serens antigament, i la seva paga, el que podien recollir després del combat de les seves víctimes.   
Estaven acostumats a dormir a l'aire lliure. Vivien solament per a la guerra. 

Roger de Flor
A partir d'aquest moment, la cosa no pararia i així és quan comença la conquesta del sud d'Itàlia i de Grècia.
Va ser quan el rei de Bizancio, atemorit per l'amenaça dels turcs, demana l'ajuda dels almogàvers.

Roger de Flor demana a canvi un títol  nobiliari, i una esposa noble. Una vegada concedits ambdós desitjos, part cap a Constantinopla amb 7000 almogàvers.
En el seu primer enfrontament contra els turcs, l'any 1304, els  almogàvers al crit de "Desperta Ferro!", van destrossar a l'enemic infringint-los una duríssima derrota amb més de13000 morts.  L'exèrcit de Roger de Flor i de Berenguer de Rocafort va envair Turquia, enfrontant-se a un exèrcit de 40000 soldats turcs.

Els almogàvers van començar a cridar llançant-se sobre els turcs, que davant aquells soldats tan temibles, van sortir espaordits, deixant més de 18000 morts en el camp de batalla. L'emperador de Bizancio va nomenar César a Roger de Flor. 
Roger de Flor i els seus generals van ser convidats amb un monumental menjar i una vegada acabada, quan estavan mig borratxos i més confiats, van ser vilment assassinats.
A l'assabentar-se els temibles soldats aragonesos-catalans, es van dedicar durant dies a arrasar i matar a tot el que es creuava en el seu camí.
La coneguda "Venjança Catalana" encara és recordada avui dia. Diuen les cròniques que van matar a més 26.000 bizantins.
Quan van desaparèixer els seus cabdills, Berenguer de Rocafort i Berenguer d'Entença, en els seus enfrontaments amb les tropes bizantines, els almogàvers van formar el nomenat Consell de Dotze, posant-se al servei dels francs assentats a Grècia des dels temps de les Creuades.

Novament van ser traïts i els almogàvers no ho van dubtar. Van matar als barons francs i es van quedar amb les seves propietats. Van fundar els comtats d'Atenes i Neopatria, en els quals van romandre durant 80 anys mes.
Després de la invasió dels turcs en el segle XV, els comtats dels temibles almogàvers van desaparèixer.

Els almogàvers van passar a formar part de la història i de la llegenda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada