diumenge, 18 de desembre de 2011

CAGA TIÓ

Els tiós de l'avia Rosa, a Sant Iscle de Vallalta, per els seus néts, la Paula y en Carles.
Una de les tradicions nadalenques més típiques de la nostra terra és el CAGA TIÓ.

Segons el diccionari de la llengua catalana: Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.  Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.

Aquesta festa també és popular en algunes parts de la antiga Catalunya Nord, com Occitania i l'Alt Aragó.

A partir de la festa de la Inmaculada Concepción ( 8 de desembre ), es dóna el Tió un poc de "menjar" totes les nits i en general es cobreix amb una petita flassada perquè no tingui fred a la nit. Si no se li dóna per a mejar, el tió cagarà sal, all o ceba i la canalla es quedarà sense regals.

Normalment en les llars catalanes, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. 
En la nit de Nadal, els nens li peguen pals perquè cagui, i el Tió comença a cagar regals, normalment petits ja que els grans els portaran els Reis Mags. Aquests regals petits consisteixen en caramels, dolços, contes, torró, neules, etc.

AL mateix temps que els nens li peguen al Tió perquè cagui, li canten cançons típiques pera aquest moment.
Hi ha infinitat de cançons en tota Catalunya, i com exemple, aqui teniu la més típiques.

Cançó típica del Tió en l'Alt Maresme:
-Tió, tió, caga torró, si no tens més, caga diners,
-si ja tens massa caga una carbassa.

En Barcelona es canta:
-Caga tió, si no et donaré un cop de bastó

En Girona:
-  Tió, tió, caga torró; si no vols cagar no et donaré menjar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada