En una nit d'estrelles
un mariner arriba a port
pensant en sa aimada,
pensant en el seu amor.
Fa dos anys que no l'havia vista,
però ell mai l'ha oblidat,
no sap si encara léspera,
no sap si d'ell s'ha cansat.
Companys, alcem el porró
i bevem vi, d'aquest vi tant bo
i oblidaren penes,
aquestes penes que porta l'amor.
Totes les nits d'estrelles
ella el va esperar,
i en el port baixava
fins que el vaixell arribà.
Ell al punt ja l'ha vista
ella també l'ha mirat,
i veu que també l'espera,
i que ells no s'han oblidat.
Companys, alcem el porró
i bevem vi, d'aquest vi tant bo
i oblidaren penes,
aquestes penes que porta l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada