diumenge, 13 de febrer del 2022

FLAUTA DOLÇ I FLAUTA TRAVESSERA

 La flauta és un dels instruments sofisticats més antics que es coneixen Es té constància que fa una mica més de 40.000 anys, ja es fabricaven flautes amb ossos d'aus i d'ivori de ullals de mamut.

Flauta trobada a Alemanya d'uns 43000 anys d'antiguitat

Com veiem, la inquietud de l'ésser humà per la música ve de molt antic, construint amb ossos, flautes amb sons ajustats fins i tot a bemolls

La flauta dolça o flauta de "bec", consta de set orificis situats a la part davantera i un a la part posterior, i ha estat la més utilitzada pels músics des d'èpoques primitives fins a l'actualitat. Elmàxim apogeu, va ser a partir de l'Edat Mitjana, continuant durant el Renaixement i el Barroc. És un instrument molt utilitzat a l'ensenyament per a la introducció de la música.

Al segle XV es van començar a construir les primeres flautes anomenades de "Pico" o Dolços, constituint amb el temps una família de flautes per adaptar-les a tots els sons, igual que els instruments de cordes com el violí, violoncel, viola, contrabaix. Així van néixer les flautes Dolç o Soprano, Contralt o Dolç Alt,
Johann Sebastian Bach va utilitzar flautes dolces en diverses composicions com el 4t Concert de Brandenburg a Sol Major.
Llegim a Wikipedia: Realment, Bach va escriure aquesta obra per a dos flauti de echo, o flautes d'eco, un exemple de les quals sobreviu fins avui a Leipzig. Consisteix en dues flautes dolces en fa, connectades per pestanyes de cuir, de manera que una s'usa per tocar forte, l'altra piano.

Un altre dels grans compositors, Vivaldi, també va compondre diversos concerts per a la flauta dolça soprano.


Compositors moderns molt influents han escrit obres per a la flauta dolça, incloent Paul Hindemith, Luciano Berio, Karlheinz Stockhausen, John Taverner, Michael Tippett, Benjamin Britten, Leonard Bernstein, Robin Milford, Gordon Jacob, Miguel Oblitas Bustamante, també utilitzada a la música popular en algunes composicions de Led Zeppelin, Jimi Hendrix, The Beatles o The Rolling Stones.

FLAUTA TRAVESSERA
Els orígens de la flauta travessera es remunten a uns 900 anys a. Se suposa que va ser la Xina on es va començar a fer servir en la música taoista, amb sons naturals que usava arpes i flautes travesseres
A Europa se la va començar a conèixer com la flauta alemanya, perquè aquest és el primer país d'Europa, juntament amb França, on se sap que es van fabricar les primeres flautes. Se'n té constància del seu ús des dels inicis de l'Edat Mitjana. Abans no era gaire utilitzada, ja que la majoria de flautistes utilitzaven la flauta Dolç..
Les primeres flautes travesseres eren de fusta, per això encara s'engloba dins de la família vent fusta, malgrat que actualment i des de fa moltíssims anys les flautes travesseres es construeixen de metall. A diferència de la flauta dolça, que té una sèrie de forats que tapant-se, s'obtenen diferents tons de sons, bufant per un forat superior, la flauta travessera es posiciona lateralment, ja que el filtre per on es bufa està situat a la part lateral superior de la flauta. i pressionant els botons que tapen o obren els forats, es produeixen els diferents sons de les notes.

La flauta travessera pot ser alineada o desalineada i amb plats oberts o tancats

La família de flautes travesseres és nombrosa, i així tenim:
El piccolo o flautí, afinat a Do
Flauta soprano afinada a Sol, i l'afinada a Re sostingut
Flauta travessera afinada a Do, i l'afinada a Sib3 i a La

Va ser al segle XIX quan Theobald Böhm va canviar substancialment la clàssica flauta de fusta,

La flauta travessera ha evolucionat quant a la seva construcció degut principalment a la seva fragmentació en parts que en faciliten el manteniment i el transport.


Es diu que segons el material utilitzat en la seva construcció, el so és més o menys brillant. El món científic discrepa de lopinió dels músics. Científicament totes les flautes fabricades exactament igual sonaran igual, siguin del material que sigui. La diferència de so és a l'intèrpret. S'han fet proves que demostren que no hi ha cap diferència entre sons amb diferents flautes fetes de diferents materials. Si hi ha diferències, el més probable és que les peces auxiliars, i no pas el material, siguin la causa d'aquestes diferències.

Els músics continuen insistint que sí que noten la diferència de sons entre flautes construïdes amb diferents materials. Els científics, per contra, mantenen que aquestes diferències no són del material sinó de l'intèrpret.


Flauta travessera de fusta



Flauta travessera de Plata







Flauta travessera professional d'alpaca 





En fi, el que es desprèn de tot això és que el que influeix en el preu de la construcció d'una flauta, com en tots els instruments de vent, és el material del que estan fabricats, més que en el so.
Una flauta feta d'or no pot valer el mateix que una feta de fusta, encara que sonin igual tocades pel mateix músic. La diferència en el preu, evidentment, és el material amb què està fabricada.
Hi ha flautes que valen vint mil euros, però és clar, estan fetes d'or massís de 24 quilats. I no diguem les de platí.
Però la meva pregunta és una millor flauta d'or massís que una de fusta o d'alpaca platejada?
Us recomano que llegiu aquest reportatge:



Grans flautistes de la història:

Louis Fleury, Aurele Nicolet, André, Jaunet, René Le Roy, Giulio Briccialdi, Mathieu André Reichert, Jean erre Rampal, Joachi Andersen, Thebald Bohem, Pul Taffanel.

I a la música moderna, Ian Anderson, Cristina Perri, Alberto Sicarràs, Wayman Carver, Leo Wright, James Woody, Frank Wess, Rahsaan Roland Kirk, Yussef Lateef, Eric Dolphy Sam Most, Herbie Mann, Bud Shank, Bobby Jasppar, Tubby Hayes, Jeemy Steig, Dave Valentin, Hubert Laws Lew Tabackin, James Newton, etc.

Ian Anderson, líder de Jethro Tull, i músic autodidacte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada